Q de Quartet. Quartet Kayros! Realment aquest ha estat un cap de setmana Kayròtic.
Per començar divendres vam tenir audició de música de cambra del Quartet Casals. Vam tocar el Quartet de Mozart opus 590 en Fa Major, l’anomenat Prussià nº3. Comencem a tocar els primers compassos a l’unisó. Després de mesos d’assajar aquest principi podem afirmar que per fi anem completament junts. Disfruto tocant, ja no es succeeixen les notes com en les primeres lectures, ara cada nota és una sensació, un gest, una respiració conjunta. Malgrat que els meus solos no em van sortir del tot inspirats, al final de tot miro la gent del públic. La perfeccionista i exigent Vera dels Casals ens està somrient. Sento un alleugeriment general que em detensa tots els músculs. L’audició ha anat bé!
L’altre concert es va esdevenir ahir dissabte. Vam participar per primera vegada (i esperem que no la última) en el cicle de joves intèrprets catalans. Tal com havia informat en algun post anterior es tractava de l’espectacle TANGO MAGNÈTIC, amb música de Piazzolla. A la Sala Polivalent de l’Auditori hi havia ple absolut. Tota la performance sembla que va tenir molt d’èxit. Tots els meus companys van estar esplèndits: Ballarins (Francesc, Júlia i Sílvia, Bravo!), Músics (Ibai, Felipe, Maria, Laura, Oroitz i els meus coquarteters…fantàstics!) i com no, l’organitzador de tota aquesta bogeria: Màrius McGuiness! Felicitats a tots! Espero repetir més vegades!!
Sortint els col·legues i familiars ens felicitaven. L’admirada Eva Graubin em va abraçar emocionada. Sopar i brindis. I màgicament, tal com deia la meva coquartetera Cèlia, el dissabte es va transformar en diumenge sense quasi adonar-nos-en.
Aplaçat. Doncs, sí, APLAÇAT. Aquesta és la paraula que des de fa poc ressona en el meu cap. Si havíeu llegit algun dels posts anteriors (o simplement em coneixeu) sabreu que demà dijous tenia un formós examen de viola de fi de carrera. Feia temps (més d’una setmana, per ser exactes) que estava histèrica, nerviosa, angoixada i taquicàrdica només de pensar en la imminència de l’examen. El tribunal amb la seva implacable mirada, el públic entès i altament coneixedor de les obres, el Bartók, l’Stamitz…tot plegat formava un conglomerat que posava a prova els meus quasi sempre relaxats i distesos nervis.
D’aquesta decisió pressa pel meu professor (l’apreciat i mai prou valorat Enrique Santiago) n’han derivat dues reaccions diferents: la bona i la dolenta. Lògicament la bona és que tindré més temps per preparar-me les obres, i la dolenta que les hauré d’arrossegar un mes més i no podré treballar tan les del meu projecte final. Un peix que es mossega la cua.
I és que arribats en aquest punt, tot és una qüestió de taquicàrdies. D’aquí un mes tornaré a patir els mateixos símptomes pre-examen que arrossego des de fa una setmana. Si arribo a saber que l’examen queda aplaçat fins el 29 de Febrer (bonic dia!) m’hagués programat la ració de taquicàrdies per d’aquí un mes.
Aquest dijous 17 de Gener no us perdeu el concert que farà el Quartet Mandelring al Palau de la Música. Ofereriran un programa variat amb obres de Mozart, Ligeti i Brahms. Els que hem tingut el plaer de treballar amb ells hem pogut comprovar que a més de ser uns intèrprets i professors excel·lents, són unes persones molt humils i properes.
El primer violí (en Sebastian), la segon violí (la Nannete) i el cellista (en Bernhard) són germans i van decidir posar el nom de Mandelring al quartet perquè era el carrer on vivien quan eren petits. En Roland, el viola, es va afegir més tard amb ells, quan la formació ja estava consolidada i ja havien tret alguns CD’s al mercat.
El programa complert que tocaran és el següent:
Haydn: Quartet Op. 77 Nr. 1
Ligeti: Quartet Nr. 1
Brahms: Quartet en do menor Op.51 Nr. 1
(Potser un dia m’animo i fundo el quartet bofarull… )
Buscant pel youtube em trobo amb aquest vídeo que no deixarà indiferent a ningú. A mi personalment m’ha donat moltes idees de com interpretar el concert de Bartok….
Es tracta de 4 violes tocant juntes (sí, ho heu llegit bé, 4) que a més a més toquen mooolt afinades (correcte, heu tornat a llegir bé) i per postres donen alenades de frescor i juventut a la sovint anquilosada música clàssica. A disfrutar-lo!
El pròxim concert en el que participaré serà amb el Quartet Kayros el dia 19 de gener a la Sala Polivalent de l’Auditori dins el Cicle de Joves Intèrprets Catalans (JIC). També participaran els músics Oroitz Maiz a l’acordió, Maria Camahort-guitarra, Ibai Ainharbe-piano, Felipe Contreras-contrabaix i Laura García-veu i arranjaments.
Aquest espectacle també compta amb la presència de ballarins professionals amb coreografies de Silvia Lezcano, que contribuiran a crear una simbiosi sensual i apassionada entre música i dansa.
Auditori, dos quarts de nou del vespre, 6 de Gener de 2008. Tota la Llanterna està plena de gent: familiars, professors i col·legues dels músics. Saludo a alguns dels meus companys de la JONC que encara no han baixat als camerinos. Aquesta vegada m’hauré de conformar en ser una espectadora més, ja que vaig decidir no participar en l’encontre de Nadal perquè el 17 de Gener tinc l’examen de fi de carrera de viola i necessitava (i encara necessito) estudiar molt. Em donen l’entrada (estaré a platea), veig al mestre Valdivieso i el saludo, el noi del vestíbul em diu “al fons del passadís a l’esquerra”, entro a la sala i m’assec. Falten 3 minuts per les 9.
El concert comença amb l’Obertura Coriolan de Ludwig van Beethoven. Potser un parell o tres d’assaigs més no haurien anat gens malament a aquesta peça. Tot i que aquí el suspens se l’emporta el públic; just en els moments on els silencis creen una tensió increïble, els estossecs trenquen aquests instants màgics. Potser per això (que ajuda de forma inestimable a la pèrdua de concentració, i fa perdre el fil del discurs musical) la secció de cordes no acabava d’anar junta. En la reexposició d’aquest tema, però, cal dir que tot va funcionar millor, aconseguint un so molt més empastat. Bravo per la secció de violes i també de cellos en els solos.
Seguidament ens endisem en els paisatges sonors de Bruckner amb la segona obra de la nit, la Quarta Simfonia. En aquesta ocasió es notava un treball molt més acurat i penso que els meus companys van saber estar molt per sobre de la situació. Magnífiques totes les seccions tant de vent com de corda, en especial la de violes (i no ho dic perquè jo toqui aquest magnífic instrument) sinó perquè penso que són les que millor van empastar el so. Realment sonaven com una secció i no com a membres individuals. Bravo en tots els solos! No en va, quan el director (el Maestro Rickenbacker) va fer saludar a les seccions una per una, els vaig cridar dos bravíssimos merescudíssims. Els meus veïns de seient van fer-me una mirada que dubtava entre la perplexitat i la complicitat.
Després del concert les salutacions i felicitacions als intèrprets. Un sopar amb alguns dels membres de l’orquestra i cap a casa. Bon concert de la JONC!
Hola a tots i benvinguts al meu blog! Jo sóc la Núria Pujolràs, i actualment sóc estudiant de quart curs de viola de l’ESMuC. En aquest blog anireu trobant informació diversa sobre la meva vida personal i musical. Retalls i fragments diversos del meu dia a dia que he intentat organitzar en diferents categories com per exemple Personatges, Quartet Kayros o Teatre.
)
