Un cop superat amb èxit el projecte final, ara toca posar-se les piles amb el recital de fi de carrera. Encara no hi ha una data fixada, però segurament serà algun dia de la primera setmana de juny. I llavors ja estarà, es tancarà una magnífica etapa que ha durat quatre anys i en començarà una altre que encara no sé quina forma tindrà ni cap a on estarà encaminada.

Aprofito la renovació per informar-vos que el proper 25 de maig amb el Quartet Kayros tocarem al Palau de la Música! Serà a la sala del Petit Palau a les 13,40 apròximadament, i tocarem el quartet de Mendelssohn opus 13. L’acte està emmarcat dins la marató de cambra que cada quadrimestre es celebra a l’ESMuC, però aquesta vegada alguns dels grups hem estat escollits per tocar al Palau, cosa que ens ha fet molta il·lusió. Quedeu tots convidats!

Aquest dimarts 15 d’abril a les 20:00h del vespre hi haurà el concert del meu projecte final. Serà a l’Aula d’Orquestra de l’ESMuC, i tocaré obres d’un compositor molt poc conegut però que va ser una figura clau en l’ambient musical de la seva l’època: Alessandro Rolla (1757 – 1841).

Va ser un músic polifacètic que a més de ser un virtuós de la viola (…i que ningú comenci a pensar en acudits de violes) va ser també un gran director del teatre de l’Scala, un gran pedagog i un molt bon compositor. Era tanta la fama de la que gaudia que el mateix Paganini va anar a la seva búsqueda perquè li donés classes de violí i viola. Malauradament avui en dia resta quasi en l’oblit. I és una llàstima perquè té moltíssim repertori sobretot violístic (va escriure 14 concerts per viola, cosa que cap altre compositor ha igualat) que pràcticament no es toca mai.

El concert d’aquest dimarts tocaré el següent programa:

-Duo per violes en Sol Major – Moderato

-Duo Concertante per a violí i viola – Allegro assai, Allegro (ESTRENA ABSOLUTA A ESPANYA!!)

-Duo per a viola i violoncel – Andantino, Largo apassionato, Rondó-Allegretto

-Gran duo Concertante per a dues violes – Allegro expressivo, Cantabile scherzoso, Rondó-Presto

Les companyes que intervindran en aquest concert i a les que estic eternament agradraïda per haver-me dedicat el seu temps són: Isa Cachón al violí, Eulàlia Garcia a la viola i Cèlia Torres al violoncel.

Espero que us animeu a venir perquè és un repertori que val molt la pena!!

Ahir ja vam tocar el primer dels tres concerts que realitzarem aquests dies. Va ser al Col·legi Major Penyafort, i va anar molt bé. L’acústica de la sala era molt bona, i ens van atendre a tots molt bé. L’esperit de Piazzolla estava amb nosaltres…les Five Tango Sensations van triomfar!

El pròxim concert serà al Conservatori de Reus demà divendres a les 20:00 del vespre. Tocarem el mateix programa que en l’anterior:

PRIMERA PART:

- Quartet de Haydn op.33 nº1 (el nostre!)

- Quartet de Mendelsohnn (primer moviment Adagio – Allegro)

SEGONA PART:

Five Tango Sensations, d’Astor Piazzolla

L’últim concert serà a l’Ateneu Barcelonès el pròxim dilluns (just un dia abans d’entregar la part escrita del meu projecte final!!) i tocarem en el que serà un homenatge a una personalitat de Juventudes Musicales que malauradament ens va deixar fa poc.

Tal com anunciava al títol, també hi ha una molt bona notícia que afecta a tots els coquarteters i també a tots els membres de l’espectacle que vam representar el passat gener dins el cicle de Joves intèrprets Catalans (que per cert fa poc em van informar que aquest cicle deixaria d’existir, un dia parlaré més àmpliament sobre aquest tema). La bona, boníssima notícia és que L’Auditori (sí, L’Auditori!) ha volgut agafar l’espectacle com a producció pròpia!! Estem tots encantadíssims, i esperem que totes les possibles actuacions que ens vinguin a partir d’ara vagin molt bé. No hi ha res com quan et valoren la feina ben feta!

El programa és el següent:

Haydn: de l’Opus 33 els quartets nº1 i nº3

Bethoveen: de l’Opus 59 el nº1

Aquest és un programa molt especial per mi i també per al Quartet Kayros. Sobretot pel quartet de Haydn nº1 de l’Opus 33. És un quartet que vam treballar fa temps amb els mateixos Casals, és una obra molt agradable de treballar, plena d’enginy i originalitat i escrita amb un llenguatge transparent però molt dens quan a continguts extramusicals. Però això no és el que el fa més especial per a nosaltres. El motiu principal que aquest quartet sigui tan important és perquè va ser allà on va començar tot. No va ser el primer que vam tocar (no hem d’oblidar el Xostakòvitx nº8!!) però sí el que ens va permetre submergir-nos de ple en el món quartetil; el de respirar junts, dialogar, saber entendre els diferents rols en cada moment, saber utilitzar pènduls, dinàmiques implícites i explícites…en definitiva, el de saber tocar junts, empastar el so i crear (perquè els intèrprets també creem) música junts.

Tots els membres del Quartet Kayros considerem aquest quartet com molt nostre, com si d’alguna forma estranya en fossim els propietaris. Suposo que això ens ha dut a tocar-lo en mil i un llocs i situacions diferents. I per això avui tots quatre estarem a la Sala 2 de l’Auditori (la Laura mentalment des de Vilaseca) veient com els nostres mestres toquen “el nostre ” quartet.

PD: hi haurà avui el “fan pegajoso” que aplaudeix sense parar i crida “Bravos” a tort i a dret i s’emociona i s’aixeca de la cadira? Potser avui el Quartet Kayros es convertirà en “el fan pegajoso”…

Després de molts dies de treballs, examens i una connexió defectuosa a internet, em disposo a renovar el blog.

Primer de tot, dir que ja vaig fer l’examen que em mortificava els nervis i em disparava les taquicàrdies. I la veritat és que n’estic molt contenta. Vaig ser capaç de dominar la situació i no a l’inversa. Feia molt temps que no gaudia tocant jo sola la viola (amb públic assistent), i va ser una sensació que em va agradar moltíssim retrobar.

“Entro a la sala, miro el públic assistent, veig els membres del tribunal i m’acosto cap al pianista (El magnífic Albert Giménez) que immediatament em dóna el La. Comprovo la costella, la tensió de l’arc i que els cabells no molestin. Ja no hi ha marxa enrera!”

Un cop passada la primera gran prova d’aquest curs toca anar per la segona, el projecte final. Alessandro Rolla m’espera amb els braços oberts!

I també s’acosten els concerts que farem amb el Quartet Kayros (la petita mini-gira) que ens portarà a tocar a Barcelona (a l’Ateneu) a Reus (al Conservatori) i altre cop a Barcelona (cicle de concerts de primavera dels col·legis major penyafort i Ramon Llull). Pròximament aniré informant!

Per mi el concert de la Maria Joao Pires del passat dimarts va ser com menjar-se un bombó, però no de forma ràpida i d’una sola queixalada, sino lentament, deixant que la xocolata es vagi fonent dins la boca. Una gran pianista amb una musicalitat excel·lent i un cellista (Pavel Gomziakov) d’una tècnica impecable i gran sensibilitat.

I és que la màgia del directe té quelcom indescriptible que a vegades et transporta a esferes desconegudes, o simplement et desconecta del món real per uns instants i et fa oblidar que tens no sé quants treballs per entregar, un projecte final per redactar, un imminent examen de viola…

(Llàstima del públic…cada vegada l’odio més, sobretot el públic de l’Auditori…sembla que reservin els estossecs de tota una setmana i els deixin anar de cop entre peça i peça…o fins i tot durant l’actuació!!)

Cada un dels 10 sel·leccionats oferirà un concert d’una hora    (no tots al mateix dia, lògicament! ) i un jurat escollirà el conjunt guanyador. Encara no tenim una data segura de concert, però probablement serà el dia 26 de Març. Pròximament aniré informant!

Fotografia d’un jerogífic egicpi que significa 1000!

Per qui no pugui assistir a aquest concert sempre pot venir demà a les 21,30 a l’Auditori de Vila-seca on oferirem el mateix repertori.

A gaudir!

I com que penso sobreviure a tot això amb molt sentit de l’humor us deixo un vídeo que personalment m’ha fet saltar les llàgrimes de riure. I WILL SURVIVE SIGUI COM SIGUI!