FELICITAT! (ara a projectar-me)
Per fi renovo!
Després de molts dies de treballs, examens i una connexió defectuosa a internet, em disposo a renovar el blog.
Primer de tot, dir que ja vaig fer l’examen que em mortificava els nervis i em disparava les taquicàrdies. I la veritat és que n’estic molt contenta. Vaig ser capaç de dominar la situació i no a l’inversa. Feia molt temps que no gaudia tocant jo sola la viola (amb públic assistent), i va ser una sensació que em va agradar moltíssim retrobar.
“Entro a la sala, miro el públic assistent, veig els membres del tribunal i m’acosto cap al pianista (El magnífic Albert Giménez) que immediatament em dóna el La. Comprovo la costella, la tensió de l’arc i que els cabells no molestin. Ja no hi ha marxa enrera!”
Un cop passada la primera gran prova d’aquest curs toca anar per la segona, el projecte final. Alessandro Rolla m’espera amb els braços oberts!
I també s’acosten els concerts que farem amb el Quartet Kayros (la petita mini-gira) que ens portarà a tocar a Barcelona (a l’Ateneu) a Reus (al Conservatori) i altre cop a Barcelona (cicle de concerts de primavera dels col·legis major penyafort i Ramon Llull). Pròximament aniré informant!
Nurinyaa =)
Si si, ja m’ho van explicar que t’havia anat tan i tan bé l’exàmen… m’alegro que hagis retrobat aquesta sensació! pel que veig has sobreviscut acceptablement bé al mes de tensió afegida… =)
Mmm… Alessandro Rolla… em sona vagament d’unes partitures que hipotèticament s’havien de comprar a Alemanya o a Estats Units o…? en fi, dedueixo que segueixen allà =)
Doncs res Nuris, que a veure quan parlem, que enyoro les traduccions a marxes forçades;)
Petoons q-sineta!*