El concert de la JONC (6G08)

Auditori, dos quarts de nou del vespre, 6 de Gener de 2008. Tota la Llanterna està plena de gent: familiars, professors i col·legues dels músics. Saludo a alguns dels meus companys de la JONC que encara no han baixat als camerinos. Aquesta vegada m’hauré de conformar en ser una espectadora més, ja que vaig decidir no participar en l’encontre de Nadal perquè el 17 de Gener tinc l’examen de fi de carrera de viola i necessitava (i encara necessito) estudiar molt. Em donen l’entrada (estaré a platea), veig al mestre Valdivieso i el saludo, el noi del vestíbul em diu “al fons del passadís a l’esquerra”, entro a la sala i m’assec. Falten 3 minuts per les 9.

El concert comença amb l’Obertura Coriolan de Ludwig van Beethoven. Potser un parell o tres d’assaigs més no haurien anat gens malament a aquesta peça. Tot i que aquí el suspens se l’emporta el públic; just en els moments on els silencis creen una tensió increïble, els estossecs trenquen aquests instants màgics. Potser per això (que ajuda de forma inestimable a la pèrdua de concentració, i fa perdre el fil del discurs musical) la secció de cordes no acabava d’anar junta. En la reexposició d’aquest tema, però, cal dir que tot va funcionar millor, aconseguint un so molt més empastat. Bravo per la secció de violes i també de cellos en els solos.

Seguidament ens endisem en els paisatges sonors de Bruckner amb la segona obra de la nit, la Quarta Simfonia. En aquesta ocasió es notava un treball molt més acurat i penso que els meus companys van saber estar molt per sobre de la situació. Magnífiques totes les seccions tant de vent com de corda, en especial la de violes (i no ho dic perquè jo toqui aquest magnífic instrument) sinó perquè penso que són les que millor van empastar el so. Realment sonaven com una secció i no com a membres individuals. Bravo en tots els solos! No en va, quan el director (el Maestro Rickenbacker) va fer saludar a les seccions una per una, els vaig cridar dos bravíssimos merescudíssims. Els meus veïns de seient van fer-me una mirada que dubtava entre la perplexitat i la complicitat.

Després del concert les salutacions i felicitacions als intèrprets. Un sopar amb alguns dels membres de l’orquestra i cap a casa. Bon concert de la JONC!

~ per Núria Pujolràs a Gener 7, 2008.